Software Lliure

Per Marcelo d’Elia Branco

Impulsor del Projeto Software Livre Brasil: www.softwarelivre.org
Membre del Projecto Software Lliure RioGrande do Sul .
____________________

Aquest article es distribueix d’acord amb la Llicència Creative Commons http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca

__________________

Introducció

Vivim en un període històric conegut com l'era “de la informació”. En aquesta fase del desenvolupament capitalista convivim amb una revolució tecnològica que té com element central la tecnologia de la informació i de la comunicació. La revolució digital o la societat de la informació és el resultat d'estímuls contradictoris provocats, d'una banda, pels grans interessos del capitalisme internacional en viabilizar l’anomenada globalització de l'economia i, d'altra banda, per la capacitat creativa i l'esperit llibertari dels hackers. Els hackers van ser qui van crear pràcticament tot el que fa que Internet funcioni, en la majoria dels casos en forma voluntària. Els protocols TCP/IP, WWW (world wide web), DNS, DHCP, FTP i l'e-mail van ser desenvolupats per hackers i col•locats per a l'ús lliure de tota la humanitat. El desenvolupament d'Internet és el més gran exemple de la capacitat d'innovació de les tecnologies lliures.

També van ser els hackers qui, en els anys 80, van iniciar la creació del “Moviment Programari Lliure”.

No obstant això, en el transcurs de la dècada dels 90 es va iniciar una reacció de les grans corporacions globals, amb la perspectiva d’apropriar-se i controlar tota la tecnologia desenvolupada. Importants inversions de l’anomenat “capital de risc” especulatiu i el pes d'aquestes mega-corporacions van ser arriscats en aquesta estratègia i, contradictòriament, van contribuir decisivament a l'expansió de la Xarxa Mundial i a la consolidació de la revolució digital.

No obstant, Internet manté fins a avui el seu caràcter original: lliure, descentralitzada, multifuncional i, fins al moment, no pot ser controlada, convertint-se llavors en “un espai de debat”. D'una banda, els poderosos interessos polítics, financers i comercials que pretenen que la seva funció principal sigui la de vigilar, controlar, anunciar i vendre. Per l'altre costat, els interessos ciutadans i democràtics que aspiren convertir Internet en un instrument al servei de la democràcia, del desenvolupament sustentable, de la innovació, de la ciència, de la cultura, de l'educació i de la salut.

Un dels elements clau d'aquest debat és el control pel llenguatge del segle XXI: el codi font. Les corporacions monopolistes desitgen “controlar” la innovació tecnològica a través de la restricció d'aquests codis, atresorant els programes de computadores com les seves propietats i fent seves les obres intel•lectuals i culturals (música, pel•lícules, llibres). D'altra banda, el moviment per la llibertat del coneixement i el moviment programari lliure, que estan alliberant el coneixement empresonat pels veritables “pirates”, aposten en l'evolució i en la innovació com una forma de socialització dels beneficis de la revolució digital.

Història del Programari Lliure

“En el camp concret de la informàtica, des dels anys 80 s'ha reproduït un fenomen antic: el coneixement, transmès mitjançant un codi de llenguatge escrit, està sent guardat gelosament per individus que ho utilitzen per a mantenir una estructura de poder al llarg dels segles. En els anys 60 i 70, el desenvolupament de la informàtica es va deure, en part, que els tècnics compartien el seu coneixement. Els codis dels programes de computadores eren compartits, de manera que, els avanços d'un eren utilitzats per altres per a millorar aquest programa. Actualment, la gran part de les aplicacions d'informàtica que utilitzem tenen el seu codi ocult, pertanyen als seus propietaris, per això no podem copiar-les i tampoc compartir el seu desenvolupament. Solament ells, els propietaris, poden modificar-les, millorar-les. Si els interessa, per descomptat”. L'alt preu dels programaris utilitzats en les computadores i el bloqueig del lliure coneixement científic i tecnològic impost per les llicències propietàries han dificultat i fins i tot impedit que algunes regions del planeta es beneficiïn d'aquesta revolució per a proporcionar una millor qualitat de vida als seus habitants.

Quan Richard Stallman (RMS) va començar a treballar en el Laboratori d'Intel•ligència Artificial del MIT, en 1971, es va incorporar a una comunitat que ja compartia programari i que tenia molts anys d'existència. Segons RMS, “l'acte de compartir programari no estava restringit a aquesta comunitat en particular; és tan antic com les computadores”. AL principi aquesta comunitat no anominava aquests programes com “programari lliure” doncs, segons RMS, aquest terme no existia.

El concepte de programari lliure va sorgir durant els anys 70, als Estats Units, especificament en els laboratoris del MIT -Massachusetts Institute of Technology . Richard Stallman no recorda amb exactitud en quin moment va ser adoptat aquest terme, no obstant això, “aquest terme ja era corrent en el MIT” quan va ser llançat, en 1984, el Manifest GNU que fou l’origen del Moviment Programari Lliure. Le(s) autorie(s) del terme també és desconeguda, no obstant va guanyar gran significat i notorietat gràcies a Richard Stallman, que el va utilitzar des de l'inici, amb el llançament del Moviment Programari Lliure.

Alguns Motius per a l'ús del Programari Lliure

* Raó Macro-econòmica

Brasil, per exemple, transfereix a l'exterior, anualment, més de mil milions de dòlars en pagaments de llicències de programari, en un mercat intern que mou anualment tres bilions de dòlars. Això significa que un terç del que mou la indústria del programari en el Brasil és transferit, en forma de pagaments de royalties, a les mega-empreses monopolistes de programari de l'estranger.

Aquesta realitat, a més de significar un augment del dèficit en la balança internacional de serveis, fa inviable el desenvolupament de les empreses d'informàtica al Brasil.

Brasil, per exemple, tot just té el 8,6% de la població amb connexió a Internet a casa i, conforme dades oficials, més del 53% d'aquests usuaris utilitzen programari il•legal - sense autorització dels propietaris. Per tant, són considerats criminals segons les lleis de propietat intel•lectual.

Per a poder mantener l'actual “mercat legal” de programari, que arriba a tot just el 4% de la població brasilera, hem de transferir a l'exterior més del doble del pressupost anual del programa “Fome Zero” (Fam Zero) en un país en el qual 22 milions de persones passen fam i 44 milions - 1/3 de la població - viuen per sota del llindar de la pobresa. No es justifica per als països en desenvolupament adoptar el model de programari privatiu en els programes de la Societat de la Informació.

* Seguretat i Confidencialitat de la Informació

Les qüestions de la seguretat i de la confidencialitat també són factors importants per a la tria del programari lliure. Una plataforma tecnològica ha de garantir la seguretat en els sistemes d'informació i la confidencialitat de les dades dels usuaris. Perquè això passi és imprescindible l'accés al codi-font dels programes. Sense el codi-font és impossible verificar si els programes fan solament allò que el fabricant diu que fan, o si veritablement hi ha una “porta del darrere” violant la confidencialitat de la informació. Igualment, sense el codi-font es fa impossible corregir les falles en el programa sense recórrer al fabricant propietari.

* Autonomia i Independència Tecnològica

El principal capital de la revolució digital i de la Societat de la Informació és justament el coneixement digital. Això és, els exclosos digitals són aquells que no tenen accés al coneixement digital. Com pensar en la inclusió de qualsevol país en la societat del coneixement sense que les universitats, escoles, empreses, centres de recerca, governs i societat tinguin coneixement ple de la tecnologia que s'està difonent? Per tant, qualsevol programa d'inclusió digital o d'inserció en la Societat de la Informació només és consistent si és realitzat amb programari lliure. Programes d'inclusió digital, realitzats amb programari secret i privatiu són, en veritat, programes d'exclusió del coneixement digital.

No volem ser solament consumidors de productes i de tecnologies propietàries. Els països i els seus habitants tenen el dret a ser subjectes actius en la Societat de la Informació.

• Independència dels Proveïdors

Tenim el dret a conèixer el que estem utilitzant o comprant. Les dependències tecnològiques causades per les plataformes propietàries inhibeixen la competitivitat, impossibiliten el coneixement sobre el contingut del producte adquirit i creen una exclusivitat de mercat a l'empresa que el ven al consumidor.

El programari lliure dóna més independència en relació al proveïdor de solucions. L'individu que utilitza una solució de programari lliure té accés al codi-font i a les quatre llibertats bàsiques del programari lliure. D'aquesta manera, al tenir el codi-font, no està supeditat al que va desenvolupar la solució original. La utilització de programari privatiu és el mateix que, per exemple, utilitzéssim un medicament sense tenir el dret a conèixer la fórmula química. O encara, compréssim aliments industrialitzats sense tenir el dret a conèixer de què estan fets.

* Coneixement Compartit

Perquè els països menys desenvolupats o en vies de desenvolupament tinguin l'oportunitat de superar una etapa històrica de dependència i subordinació en l'escenari mundial, les actuals lleis i tractats internacionals de patents, copyright i marques, protegides per la ideologia de la propietat intel•lectual, necessiten ser alterades i flexibilitzades. Històricament, el discurs de la ideologia de la propietat intel•lectual es va establir per a afavorir la llibertat de creació, per a estimular als inventors i per a promoure els beneficis per a la societat. Avui s'ha convertit en un mercat exclusiu dels països desenvolupats i els seus monopolis. Alternatives com les llicències copyleft, GPL – General Public License i Creative Commons treballen amb l'expectativa de la llibertat i del coneixement compartit, donant un sentit positiu i actual, sintonitzat amb les noves possibilitats creades per la revolució digital.

Desafiaments i perspectives del Programari Lliure

El programari lliure, a pesar d'haver estat creat i inspirat en els conceptes llibertaris dels hackers és, més enllà de tot, una tecnologia. El programari lliure com tecnologia no és quelcom ‘d'esquerra’ o ‘incompatible amb el capitalisme’. Segons Manuel Castells “el programari lliure és incompatible amb les corporacions monopolistes, com Microsoft. És també incompatible amb governs repressius que volen controlar la llibertat, siguin de dreta o s’anomenin d'’esquerra’. No obstant això, no és incompatible amb IBM, i IBM no és un òrgan revolucionari mundial. Ni tampoc és incompatible amb governs democràtics que volen desenvolupar la creativitat dels joves.

No obstant, jo no compararia el programari lliure amb l'esquerra doncs és alguna cosa molt més àmplia. Els seus valors són valors de transformació social. Les idees que estan per darrere del programari lliure crec que són antiautoritàries i de llibertat. Per a mi, aquestes idees són revolucionàries. No obstant això, hi ha una diferenciació de l'expressió política organitzada d'esquerra. El moviment programari lliure és més ampli que el moviment anticapitalista i troba aliats en el capitalisme. Existeixen en comú les idees de llibertat si ells estan disposats a acceptar-les. Això és, en el fons, molt revolucionari, doncs els grans poders mundials no estan disposats a acceptar la llibertat.”

És important destacar que no tots els milions de hackers que desenvolupen programari ho fan per ideologia o com una acció llibertària conscient. La majoria d'ells tampoc són activistes socials, són “tècnics benvolents” que respecten els principis de les llicències i el coneixement compartit, que tant poden estar al servei de les grans corporacions globals com de les organitzacions socials “alterglobals” que desitgen construir un “altre món possible”, inspirades pel moviment del Forum Social Mundial.

També és veritat que la gran majoria de les organitzacions socials i gairebé la totalitat dels partits d'esquerra encara no han incorporat en els seus programes de lluita i en la seva pràctica quotidiana els desafiaments de l'Era “de la Informació”. D'acord amb el Ministre de la Cultura i músic brasiler Gilberto Gil, al parlar sobre la seva experiència en el 5è Forum Social Mundial, “una d'aquestes contradiccions és la convivència quotidiana entre el més arcaic discurs polític, la més bizantina forma i el més bizantí contingut, la més antiga i superada agenda, la més antiga i superada actitud i, les formes contemporànies, els continguts, les agendes i les actituds més sintonitzades amb el nostre temps. La convivència entre l'analògic i el digital, entre la falç i el martell i els fluxos virtuals.

Existeix espai i probablement sentit en tot això, potser perquè l'impuls bàsic del canvi, de la transformació i del progrés estigui, o hagi estat un dia, en la gènesi de tots els moviments de crítica a l'ordre establert i de construcció de nous ordenis. L'impuls fonamental de superació, d'aventura i de peregrinació que es va fer i es fa present en cada pas avant de la humanitat.

Les persones i les organitzacions que constitueixen el Forum Social Mundial tenen, per tant, una base en comuna, encara que les falles, les visions, els mètodes i les pràctiques siguin diferents. Aquí està el que explica la convivència pacífica i estimulant entre agendes tan dispars, per exemple, com l'agenda d'aquesta trobada, sobre la revolució digital i les noves xarxes i les agendes dels partits marxistes tradicionals.

Per a nosaltres, que desitgem i lluitem per a construir una nova Societat de la Informació més justa i solidària, el principal desafiament és el d'extrapolar l'univers d'aquest debat més enllà de l'esfera selecta de la “people de la information society” i sensibilitzar les organitzacions socials que lluiten per canvis estructurals en el planeta a actualitzar els seus discursos, pràctiques i programes polítics, incorporant els temes de la revolució digital al segle XXI amb la prioritat adequada.

De no ser possible realitzar aquesta tasca, els programes o programari i el propi moviment programari lliure seran incorporats pel capitalisme globalitzat i les pràctiques transformadores d'aquest moviment desapareixeran al poc temps. Una “Nova Societat de la Informació és Possible”, encara que això no està garantit com un curs únic de la història. Dependrà del resultat dels diversos debats que tindrem des d'ara i, per tant, de la nostra capacitat d'ampliació de les tesis i pràctiques llibertàries del programari lliure amb la societat global.

Brasília, 24 de febrer de 2005.

____________________

Des de www.endavant.org traduïm i publiquem aquest text -com altres textos- pel seu evident interès, al marge de compartir o no plenament la totalitat dels seus plantejaments.