Obligats a consumir per llei 
Constructors, transportistes i turistaires demanen que el Govern i el Gobierno els salvi de la crisi econòmica. Hi ha qui diu que nanai; que l’estat no ha de fer pas de pare, i que per qualque cosa som a una economia de mercat lliure, o sia, campi qui pugi i ruc el darrer. Però hi ha excepcions clamoroses. I no són pas casos d’ajuda per rams ferits però socialment necessaris. En recordo un parell principatí:
Les companyies d’assegurances. Si vols un vehicle cal una assegurança. El vehicle és gairebé obligatori perquè el transport no arriba arreu ni té horaris prou amplis i espessos. A l’hora de contractar l’assegurança obligatòria caldrà comprar també tot allò que les empreses vulguin incloure a la seva oferta. No existeix el producte «assegurança obligatòria pelada», amb un preu regulat, i per tal de no delinquir caldrà que comprem productes comercials, sí o sí. No hi ha cap oferta de preu tirat just per a complir, com ara les armilles lluentes made in Xina, car no podem contractar assegurances a qualsevol lloc del món usant Internet perquè és un producte regulat –a favor de les empreses.
Microsoft. Despús-ahir, a la tertúlia del darrer Tercer paràgraf de la temporada, na Marina em demanava com era possible fer una fortuna tant gran com la del Gates. Sembla clar: aconseguint que tots els governs, empresaris i escoles del món industrialitzat facin obligatori usar el Windows i el Microsoft Office. Intentau trobar feina a l’Administració dient, al vostre currículum, que mai no heu usat cap d’aquests dos productes; mem si en trobau. O estudiar a la universitat sense un Windows. Com a ciutadà, complir amb la obligació de liquidar la renda sense el sistema [operatiu?] de Microsoft.
