D’això que a Navidul en diuen «Pan Tumaca» a Mallorca, encara que s’hi posi tomàtiga, en diem «pa amb oli». Senyors Navidul: si en fan una versió mallorquina, ja saben: «Pan Boli» en comptes de «Pan Tumaca». En poden fer 2 variants: la naranca que sabe fino y la cristal que sabe normal.

Sembla que a can aqui sabemos vivir [pero no hablar] s’han apuntat a la tradició més permissiva dels topònims, la mateixa que ja va esquitxar la soferta maonesa.

Si la salsa és de Maó caldria que es digués maonesa, però no: sembla que mayonesa és més popular. Cal suposar-la originària de la bonica ciutat de Mayó, també coneguda com Mahón, i és que fins i tot mahonesa guanya al correcte maonesa. El que convingui per evitar que la salsa menorquina es digui maonesa, no fos que algú la confongués amb una salsa xinesa que agrada molt als comunistes i que incomprensiblement no és vermella.

Més casos de toponomia flexible: Iceland vol dir terra de gel en anglès. Un nom coherent amb el paisatge del lloc que, posats a adaptar-lo, el lògic seria dir-li Gel·laterra. Però les coses no son tant fàcils i algú va tenir la idea genial de dir-li Islàndia, and sam dei tu meik a ier.

Curiosament no diem ni «Niu Iork» ni «Ok la Txoma» ni «Xítel» ni «Massa Xuts» ni «Jiuston» ni «Mini Sota». Desconcertant, després del cas d’Islàndia. I una bona desaprofitamenta estratègica, perquè «Massa Xuts» seria una candidata clara per a seu d’uns mundials de futbol. També serviria per les oficines centrals de Navidul, perquè si no és amb massa xutes, no s’explica això del «Pan Tumaca».

—
Fotos: Albert Que (gràcies!). Feu-hi clic per veure-les més grans a una finestra nova.