Debut a l’ARA

Article

Clic per a veure’l més gran

Avui publiquen el meu primer article al diari ARA, de títol «Alien». Està previst que n’hi hagi una cada quinze dies. Em va semblar bé, perquè sovint totes les setmanes no tinc idees mínimament noves o interessants per a dir –cosa que em fa admirar als que tenen columna diària; fins aquí la ironia.

El diari ARA té mur de pagament per l’opinió, així que per a llegir-lo a internet us caldrà ser subscriptor, comprar l’edició sencera d’avui o tenir-hi un compte de franc, cosa que us permet llegir un article de pagament sense pagar cada dia –gràcies Joana pel cromo.

Pel meu parer té dos ingredients que són indispensables en un article debut: citar al Pla, moix i un títol curt. Ara podria dir «ja em puc morir», però no em ve de gust –nota afegida a petició de les Autoritats Sanitàries: llegir aquest paràgraf amb carències (permanents o transitòries) per captar conyes, pot provocar ofegament en fel.

Continua llegint

Les timomàtigues de ramellet d’Agroilla

Els mallorquins sabem què hem d’esperar de les tomàtigues de ramellet:

Una de les particularitats d’aquesta varietat és que es conserva durant molt de temps sense necessitat de refrigeració. La manera tradicional usada per a la seva conservació és penjar-les pel capoll en enfilalls en un lloc sec, ventilat i amb poca llum. En aquestes condicions, pot arribar a durar uns nou mesos –Viquipèdia

Tomàtigues de ramellet d'Agroilla

Tomàtigues de ramellet d’Agroilla

Vaig comprar tomàtigues de ramellet envasades per Agroilla i no aguantaren tres mesos. En vaig trobar en una altre presentació, dins safata, i es van florir després d’estar 15 dies al frigorífic. Al Guillem Mateu li va passar el mateix, són les de la foto que il·lustra aquesta entrada de blog. L’he aconseguit després de queixar-me i que aparegués un empleat d’Agroilla, Sergi Boleda (@sergiboleda al Twitter), que m’ha tractat d’ignorant i demagog. Continua llegint

El Reader ja no interessa a Google

Logo del Google Reader

Logo del Google Reader

Google tancarà el Reader l’1 de juliol de 2013. Diuen que cada cop té menys usuaris i que volen concentrar les energies en menys productes. Hi ha hagut moltes queixes perquè, encara que pocs, els usuaris del Google Reader solen ser prou actius a la xarxa, sobretot blogaires.  Les estadístiques d’aquest lloc diuen que dues terceres parts dels suscriptors usen el Reader, seguit per Netvibes amb només un 17%. Tot i ser el servei de RSS amb més èxit a internet, Google el tanca.  Crec que el motiu real és que no no aporta res al seu negoci més important: les cerques al web.  Els usuaris ens quedarem sense per molt que protestem, perquè quan un servei és de franc, aleshores el preu ets tu.  Google va fer el Reader perquè volia que els usuaris li diguéssim quins eren els blogs més interessants. Ja no necessiten aquesta informació perquè se la donem amb l’Analytics.

Continua llegint

Matances al tren de Mallorca

En escriure l’entrada «Reclamació als serveis ferroviaris de Mallorca (SFM)», no vaig recordar la dita que «la realitat sempre supera la ficció».

Recordo de que anava la cosa: La normativa d’ús dels trens de Mallorca diu que els viatgers no poden portar «animals vius de qualsevol tipus o grandària». Explicava que això significa que, cas de voler viatjar amb un moix dins el seu transportí, matar-lo és la única manera de no violar les normes.  Parlava d’un absurd; mai no vaig pensar que algú gosaria fer matances al tren. Continua llegint

Correu obert a Es Crèdit (o Banco Popular) de Sineu

Vivim temps estranys en els que no els importa pagar una pasta a un jugador de basquet, per aconseguir que els escoltin, mentre ells no escolten als clients que ja tenen als quals els cobren una pasta per pagar el jugador de basquet.  És un comportament suïcida, però ja s’ho faran. Jo no callo:

Tema: Sense respostes

Text: Hola,

Us vaig escriure, el passat mes d’octubre, per dir-vos que em cridava l’atenció que hi hagués tantes despeses pel compte de «Bitassa Ben Enfilada SL» que els darrers 4 anys des del 2010 ha tingut només mitja dotzena de moviments vàlids. Vaig enviar-vos una relació de despeses i vaig calcular el que em costava cada moviment del compte; el resultat era més car que si hagués llogat el Bárcenas de comptable: Continua llegint

Casa Ametller «sense intermediaris»: prohibit parlar-ne bé a internet

Actualització el 08-02-2013: Resposta de Casa Ametller al final de l’apunt.

A les botigues Casa Ametller troben que és preferible perdre un client que permetre fotografies dels enciams exposats a la venda.  Encara que el motiu de la fotografia sigui explicar a més 5000 persones el frescos i ben exposats que estan. Hi ha gent qui paga per aconseguir visibilitat a internet. Alguns paguen professionals perquè parlin d’ells, però pot semblar fals doncs qui cobra per parlar sol fer-ho bé.  Per tot plegat, el súmmum és quan s’aconsegueix que un client parli bé; aleshores els amics, coneguts i saludats pensen que ningú no els enreda. És publicitat de la bona.

A Casa Ametller les coses són molt diferents, i s’estimen més que el client disposat a parlar bé d’ells –en aquest cas argumentant-ho amb una foto– marxi i no torni.  Exactament és el que avui m’ha passat a la botiga de Travessera de Gràcia.

Continua llegint

Cercant un lloc pel programa ALTER d’ESO

Estic cercant un lloc perquè n’Arnau pugui seguir el programa ALTER d’intervenció socioeducativa per a joves en risc d’exclusió social i escolar. Es tracta de trobar una empresa que desenvolupi projectes amb programari lliure. Això inclou eines web LAMP, cosa en la que també hi treballen prou empreses que no ofereixen només programari lliure.

Continua llegint

La Malla, I Love You

A VilaWeb llegeixo que La Malla tanca el 2 de juliol. Al 1999, quan l’obriren, els blogs just començaven a ser populars als Estats Units; aquí encara hauriem d’esperar una mica. Tampoc no hi havien xarxes socials.

I què fèiem a internet, doncs? El de sempre: conversar. És el mateix que fem avui, però dir-ne conversar queda poc tècnic, diguéssim, i ningú no et vol per gurú, social media i demà ves-te’n a saber quin altre ofici, ben modern, que ara mateix està empescant-se qualcú del gremi de coachers per tal de vendre’n llibres i cursets.

I on ho fèiem? Amb correu electrònic però en grup. De la cosa se’n deia llistes de correu i era allà on hi havia tot el xupxup socioprofessional internàutic. Bé, també al xat, però sempre em va semblar massa intrusiu.

Continua llegint

Història d’una fotografia censurada: la reina bufetejant el rei

Són massa anys sentint rumors sobre la casa reial i tot seguit pensar que són just això, rumors, i que no tenen gaire crèdit. Però la darrera història que vaig sentir fou seguida per una serendipitat que no permet, de cap manera, classificar-la dins la categoria rumor. Potser me l’hauria de callar però no puc; som a temps de canvis socials necessaris i cal que circulin arguments.

Continua llegint