Pagar els plats trencats

Pagar els plats trencats

Pot arribar a ser una proesa pagar la versió digital d’alguns serveis a internet. Cal tenir fortes conviccions ètiques, o acabaries enviant l’oferta (és un dir) a porgar fum.

El darrer cas és el dels autors, editors i ‘pirates’ discutint a Núvol a través d’articles i comentaris. No sé com enllaçar la relació d’articles perquè al lloc no han engirgolat cap etiqueta al conjunt. Bé, potser podeu cercar a partir del primer article «Quim Monzó explica per què fa tant temps que no publica cap nou llibre».

Forats als núvols

Forats als núvols

Col·laboració pel ARA Balears publicada el 28-12-2013. Revisada.

El pinyolí de Sineu i les croquetes de pernil

El pinyolí de Sineu i les croquetes de pernil

Avui, mentre sopàvem, ha sorgit un comentari sobre la humitat a les parets dels baixos d’una casa que tenim a Sineu, devora l’església.

He dit que possiblement és per mor del material que hi ha devall la casa, que fa pujar l’aigua per capil·laritat. Que la casa és a la part alta del poble, i que per això el problema és menor. A les zones més baixes de Sineu l’aigua s’acumula –o circula amb més intensitat–  i la cosa es complica. Algun veí m’havia explica que, en ploure molt, tenia problemes perquè el trespol es movia fins al punt de trencar les parets de les cases.

He recordar que un picapedrer em va explicar, devers el 2000, fa 14 anys, que Sineu és damunt roques de pinyolí.

Mossegalapoma 227: El talent a les empreses

Mossegalapoma 227: El talent a les empreses

Em van convidar per parlar de talent i empreses al Mossegalapoma 227 del dimarts 2 de desembre de 2014.

El tema és prou ampli, sabíem que no podríem abastar-lo de cap manera, i em vaig deixar portar per la conversa.

Aprofito aquest punt de blog per publicar les notes mentals que portava a sobre.

No em sap greu que Editorial Moll tanqui, em fa ràbia

No em sap greu que Editorial Moll tanqui, em fa ràbia

Tenc ganes d’escriure sobre el tancament d’Editorial Moll, tot i que tinc la seguretat que no t’importa gaire d’allò que jo tengui ganes o no.

Ho dono per fet, cap problema.

Ignorar-nos mútuament és tendència.